El matràs tèrmic-també conegut com a matràs de buit o termo- és un article domèstic desenvolupat a partir del recipient de vidre de doble-paret al buit (el matràs Dewar) inventat pel físic britànic Sir James Dewar el 1892. El concepte de recipients d'aïllament tèrmic va aparèixer a principis de la Xina; a finals de la dinastia Song del Nord, ja estaven en ús dispositius similars coneguts com a "calderes d'aigua-calenta" (*nuanshuifu*). El 1903, l'alemany Reinhold Burger va millorar el matràs Dewar i va obtenir una patent; posteriorment va fundar l'empresa Thermos l'any 1904 per fabricar i vendre el producte.
La indústria de fabricació de matràs tèrmics de la Xina va començar a Xangai durant la dècada de 1920; el primer matràs de producció nacional es va fabricar l'any 1925, i el primer matràs tèrmic amb mànec de 5-lliures del món es va inventar el 1934. La seva estructura principal consisteix en un revestiment de vidre al buit (sovint recobert de plata- o alumini) i juntes de goma per minimitzar la pèrdua de calor. Les carcasses exteriors estan fetes de materials com l'acer inoxidable o el plàstic, i l'eficiència tèrmica es veu millorada per un coll d'ampolla estret; Normalment, aquests flascons poden mantenir l'aigua calenta a 60 graus o les begudes fredes a 4 graus durant aproximadament 12 hores.
