El terme "tassa" deriva de la paraula anglesa per a una tassa-gran; és un concepte importat que s'ha convertit en un element habitual de la llar. Les tasses solen tenir un cos cilíndric o gairebé-cilíndric amb un mànec a un costat i s'utilitzen generalment per a begudes calentes com ara llet, cafè i te. Els materials habituals inclouen porcellana, ceràmica vidriada, vidre, acer inoxidable i plàstic. Un petit nombre de tasses estan fetes de pedra natural, tot i que solen ser més cares.
Hi ha diverses teories sobre els orígens de la tassa. Un suggereix que els vasos cilíndrics-alguns fets d'argila i sense nanses-es van utilitzar en rituals tant a la Xina com al Japó des del Neolític. Una altra teoria planteja que la primera tassa veritable va aparèixer a Constantinoble cap a l'any 1475. Al segle XVI, la gent del nord d'Europa feia servir aquests vasos d'un sol-per retenir aigua. Gràcies al seu disseny senzill, estabilitat i durabilitat, finalment es van fer populars per consumir begudes calentes com la llet, el cafè i el te. Durant el segle XVIII, a mesura que el comerç entre la Xina i Europa es va expandir, els europeus van portar tasses grans i amb mànec a Jingdezhen per a la seva fabricació, i la tassa va anar guanyant popularitat a la Xina. A mitjans-i-finals del segle XIX, la tassa s'havia introduït des d'Occident a la vida quotidiana xinesa.
