Inicialment, tant els àrabs com els europeus bevien cafè dels bols. Els britànics van ser els primers a buscar la manera d'evitar cremar-se les mans; un establiment de Londres-Lloyd's Coffee House, fundat per la British East India Company el 1688, va començar a utilitzar tasses amb mànec en lloc de bols. Aquestes tasses amb mànec s'assemblaven molt a l'estil de tassa de cafè que ens coneixem avui.
Abans que Europa tingués la capacitat de fabricar porcellana, el cafè es consumia normalment a partir de recipients fets de llauna. La forma "Bute"-l'estil de tassa de te més comú del segle XVIII-es va originar de la tassa de te xinesa sense nansa; modificant lleugerament aquest disseny per fer el vaixell més alt, va sorgir el prototip de la tassa de cafè. La forma més antiga de la tassa de cafè era un híbrid, que combinava l'estil de mànec dels vasos etruscs amb la forma de les tasses de te xineses. A mesura que la tassa de cafè es va allunyar de la forma del bol-, les tasses de te també es van veure influenciades, canviant gradualment de formes habituals com el Bute cap a dissenys amb manetes-un estil que finalment va adquirir el nom que coneixem avui: "tassa".
A mitjans-i-finals del segle XIX, la tassa s'havia introduït a la vida quotidiana a la Xina des d'Occident. Cap a l'any 1836, un ciutadà danès va obrir una cafeteria prop del lloc de l'actual mercat a l'engròs de roba de Shisanhang (-Thirteen Factory) a Guangzhou; aquesta va ser la primera cafeteria tant a Guangzhou com a la Xina. El 1853, el farmacèutic britànic J. Lewellyn va obrir la farmàcia "Old Deji" (Lao Deji) a Huayuan Lane (ara East Nanjing Road, prop del Bund), que va servir com a primera cafeteria de Xangai.
